Taller nº2: Dinàmica d'aula i resolució de conflictes.

1. Seleccioneu 4 tècniques de dinàmiques de grup i feu constar quines són les utilitats educatives que ens poden aportar.

“La paraula a l’esquena”

Breu descripció: per dur a terme aquesta activitat, cal organitzar a l’alumnat en petits grups (6 persones aprox.) i s’han de seure, un davant de l’altre. Es tracta d’anar escrivint una mateixa paraula a l’esquena del company que hi ha al davant. Per fer-ho, el mestre en proposa una i només la diu als nens o nenes que es troben al darrera de la fila. Aquests l’han de reproduir, lletra per lletra, a l’esquena del company del davant i així fins que el company que estigui en primera fila li arribi. Guanya l’equip que abans acaba i que encerta amb la paraula proposada.

Utilitats educatives: aquesta activitat treballa la col·laboració entre companys/es per assolir un mateix propòsit: que el company que estigui en primer lloc de la fila, li arribi bé la paraula “enigmàtica”. A més a més, el fet de requerir contacte físic entre els companys, ajuda a millorar les seves relacions, tot afavorint la confiança que es tenen, i a concentrar-se per desxifrar totes les lletres i formar les paraules. Així doncs, i sobretot per aquest últim fet, és una activitat que desenvolupa habilitats lingüístiques.

“El cec i el guia”

Breu descripció: per poder realitzar bé aquesta activitat, s’ha de fer en parelles o bé en trios, amb la qual cosa, un membre fa de cec i l’altre o els altres de guia. Al cec se li posa un mocador als ulls perquè no pugui veure. Es tractarà que aquest nen, amb l’ajuda dels seus guies, es desplaci d’un determinat lloc a un altre. Cal destacar que els guies no poden tocar en cap moment al cec, sinó que l’han de guiar mitjançant ordres amb la veu.

Utilitats educatives: aquesta activitat treballa, sobretot, la complicitat entre dos o tres companys. L’èxit del cec dependrà, només, dels guies, amb la qual cosa ells tenen una responsabilitat molt gran a exercir. Pel contrari, el cec ha de deixar-se confiar per les decisions que prenguin els seus guies. Finalment, pot ser una activitat útil de sensibilització vers a la gent que, de veritat, és cega. Seria una bona manera de posar-se en la seva pell, de saber com se senten i com poden afrontar el seu dia a dia.

“La pilota amorosa”

Breu descripció: per dur a terme l’activitat, seria convenient distribuir el grup en una gran rotllana. Una vegada estiguin així, se’ls hi donarà una pilota. La persona que tingui la pilota, li ha de passar a algun altre company i li ha de dir una cosa bonica, com per exemple: “vull que siguis sempre el meu amic”. Es repetirà el mateix procediment fins que tots i totes hagin tingut en la seva possessió la pilota.

Utilitats educatives: el potencial educatiu gira en torn de l’estima. La pilota resulta, doncs, una “excusa” per donar i rebre amor, amb la qual cosa, tots els companys/es poden tenir la possibilitat d’expressar el que senten vers els altres. Així doncs, aquesta activitat afavoreix la cohesió grupal.

“El paracaigudes”

Breu descripció: es tracta d’ubicar tot el grup-classe al voltant d’un gran paracaigudes amb un forat al mig. Mitjançant un seguit d’ordres, un determinat nombre d’alumnes haurà d’anar al mig del paracaigudes mentre els altres el mantenen enlairat, i donar-se una abraçada. Les ordres poden ser de tipus: “que vagin al mig tots aquells que portin ulleres”, o “tots aquells a qui els hi agradi el color lila”, etc...

Utilitats educatives: l’activitat afavoreix el contacte físic entre els companys d’una classe per generar amor. A més a més, permet conèixer els gustos o preferències de tots els membres de la classe i ajudar a estrènyer llaços d’amistat segons coincidències.

2. Poseu-ne un exemple de tècnica de grup seguint els següents apartats que s'indiquen a la fitxa sobre l'activitat: Dinàmica grupal "Presento a un amic o amiga".

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: “QUI SÓC?”

OBJECTIUS

- Descriure, mitjançant l’escriptura, les característiques físiques (color dels ulls i dels cabells, alçada, pes...) i psicològiques (gustos, inquietuds, anècdotes...) més rellevants d’un mateix per ser descobert pels altres.
- Descobrir i compartir quelcom cosa relacionada amb la vida dels companys i companyes d’un mateix grup, perquè esdevingui una agrupació cohesionada.
- Manifestar, davant dels altres, la imatge que cada infant té de si mateix, tot posant de relleu l’autoestima.

CONTINGUTS

Es tracta d’una tècnica de dinàmica de grup, la qual pertany a l’etapa de descobrir, que afavoreix el coneixement que cada infant té respecte de si mateix i dels seus companys, mitjançant l’escriptura i la lectura.

DISPOSICIÓ INICIAL

Els alumnes seran distribuïts en una gran rotllana i asseguts a terra. En mig, hi haurà una capsa de cartró on cada infant ja haurà introduït, prèviament a aquesta sessió, el seu text on s’hagin descrit com són, tant per fora com per dins; i sense dir, en cap moment, qui són. En el moment de l’elaboració de les descripcions, convindria realitzar-les en l’aula del grup-classe, i on cada discent pogués estar assegut al seu lloc.

DESCRIPCIÓ

Tal i com he comentat anteriorment, abans d’aquesta sessió, els alumnes hauran d’haver fet una redacció. Aquest escrit té com a títol: “Qui sóc?”.
Tots els nens i les nenes hi hauran d’haver escrit les informacions que hagin volgut sobre si mateixos. Cal deixa’ls-hi clar, que tot allò que hi escriguin ha de ser rellevant, sobretot, per ser descoberts fàcilment per la resta de companys de la classe.
Una vegada acabades les descripcions, les hauran d’haver introduït dins la capsa de cartró.

Ja en la sessió on s’esdevingui l’activitat en si, cada alumne, mitjançant un ordre arbitrari dirigit pel docent, haurà d’introduir la mà dins la capsa de cartró i agafar una redacció. Es tractarà de llegir-la en veu alta i dir de quin alumne es tracta. La resta de companys hauran d’estar pendents de si la decisió que pren és la correcta i per què. Aquest procediment s’anirà seguint fins que tots els alumnes hagin pogut llegir les redaccions seleccionades a l’atzar; i, per tant, fins que la capsa de cartró quedi buida.

MATERIALS

Una capsa de cartró (de sabates, per exemple) amb les redaccions de tot l’alumnat. Per dur-les a terme, prèviament, caldrà llapis, gomes i fulls blancs DinA4.

POSADA EN COMÚ

Una vegada acabada l’activitat, s’oferirà als i les alumnes l’oportunitat d’expressar allò que els hi ha semblat i hi han sentit, en definitiva, la seva opinió i les seves recents emocions.

3. Feu una petita reflexió sobre l'activitat realitzada a classe: Resolució de conflictes: Simulació "Això comença malament", contestant les següents preguntes:

- Com intervenir per impedir que el conflicte entri en el cicle maligne?

Caldria aplicar els tres elements bàsics de tota relació: legitimar, entendre i acceptar. Així doncs, seria convenient que el docent no adoptés una actitud ofensiva, sinó receptiva a escoltar, a empatitzar amb el pare del Martí i, per tant, a entendre com es troba; i a acceptar els errors que s’hagin comés.

- Quines serien les estratègies a seguir per no posar-nos al mateix nivell que el Sr. Martí?

Primerament, i tal i com he dit abans, el docent mai hauria de posar-se a la defensiva: no es tracta què un ataqui a l’altre, sinó que un escolti a l’altre i viceversa. Per tant, seria convenient deixar parlar al senyor Martí perquè expliqui la seva versió dels fets, mentre que el mestre l’escolta atentament.
Durant tot aquest transcurs, el docent no hauria de perdre mai els papers, malgrat que la situació sigui molt tensa. El mestre ha de donar exemple de saber estar, és a dir, de mantenir-se calmat, de parlar amb un tou de veu adequat (sense cridar), utilitzar bones paraules (ser educat) i manifestar-se interessat per solucionar bé el conflicte, per tant, que totes dues parts surtin beneficiades.
Una estratègia força efectiva seria la de portar al pare a un espai determinat del centre, com pot ser una aula lliure. D’aquesta manera, el docent es trobaria en un espai conegut i del seu “domini” que l’ajudaria a sentir-se més segur, al contrari que el pare, el qual, segurament, es trobaria més cohibit.

- Què fer per resoldre el conflicte?

Bàsicament, mostrar interès per solucionar-lo i amb el propòsit que totes dues parts surtin beneficiades. Segons el meu punt de vista, com que el conflicte va ser creat amb el mestre d’Educació Física, convindria establir una reunió entre aquest mestre, el tutor de l’infant ferit i el seu pare. Aquí, el tutor podria recaptar molta informació sobre allò que ha passat i conèixer els diferents punts de vista, i així poder conduir el conflicte cap a la seva resolució.

- Què fer si el conflicte no es resol?

Arribats a aquest punt, en cas que el conflicte no es resolgui s’hauria de portar cap a un òrgan superior, com pot ser: l’equip directiu. Allà, entre el/la tutor/a del nen ferit, el docent d’Educació Física, el/la cap d’estudis, el/la director/a, el pare de l’alumne i el/la secretari/a, es reunirien per intentar arribar a un acord. Finalment, en cas que aquesta via tampoc fos satisfactòria, caldria esmentar a la família el dret que tenen a recórrer a la justícia.

- I finalment, què t’ha aportat aquesta pràctica?

Aquesta pràctica m’ha permès entrenar-me per una situació que, independentment del motiu, em pot succeir com a docent; és més, estic segur que em passarà. Seria massa ambiciós per un mestre i, sobretot, per un que just acaba de començar, dir que mai tindrà conflictes amb les famílies. Tant si volem com si no, els conflictes formen part del nostre dia i ens hem de preparar per resoldre’s adequadament.
Finalment, m’ha permès posar de manifest alguns dels continguts treballats durant aquest taller, integrant-los a la meva manera de fer de mestre.

Taller nº1: Tutoria i relació amb les famílies i els serveis externs

FUNCIONS DEL TUTOR/A

El tutor/a és el mestre/a que s’encarrega especialment dels aspectes del desenvolupament, maduració, orientació i aprenentatge d’un grup i de cada un dels alumnes que l’integren.

Les funcions del tutor/a giren en torn de l’àmbit d’actuació al qual vagin dirigits:

AMB ELS ALUMNES DE FORMA INDIVIDUAL

- Conèixer els antecedents acadèmics.
- Conèixer la història personal i familiar.
- Analitzar dificultats escolars.
- Aprofundir en els trets de personalitat.
- Reforçar l’autoestima.
- Potenciar el desenvolupament de relacions significatives.
- Prendre les estratègies educatives oportunes en cada moment i per a cada situació particular.
- Personalitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge i avaluació.

AMB EL GRUP D’ALUMNES

- Participar i afavorir la formació del grup.
- Informar el grup d’alumnes sobre aspectes interns del centre i sobre la seva funció com a tutor.
- Conèixer el context sociocultural del grup.
- Canalitzar i organitzar activitats extraescolars.

AMB L’EQUIP DE MESTRES

- Recollir informació d’altres mestres sobre els alumnes.
- Donar una visió global del grup a l’equip docent.
- Ajustar les programacions.
- Dirigir el procés d’avaluació.
- Assessorar altres mestres sobre determinats alumnes de la seva tutoria.

AMB LES FAMÍLIES

- Facilitar la cohesió amb la família.
- Informar-los i implicar-los en el procés educatiu dels seus fills.

Per assolir un determinat èxit en l’assoliment d’aquestes funcions, cal tenir present dues teories que tenen com a base la comunicació entre persones: la teoria de la comunicació humana i la teoria de sistemes.

La teoria de la comunicació humana

- Considera que és impossible no comunicar-se.
- Tota relació ha de basar-se en legitimar, entendre i acceptar.
- Existeixen dos nivells de comunicació complementaris: el digital (contingut) i l’analògic (comunicació no verbal).

La teoria de sistemes

- Imprescindible treball en equip (mestres, famílies, serveis externs) per actuar davant de les necessitats.
- La totalitat és molt més que la suma de les parts.

PLANIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT TUTORIAL

La planificació recau en el tutor/a. Tot i així, la resta d’agents educatius (equip de mestres, famílies...) també han d’estar implicats.

OBJECTIUS DE L’ACTIVITAT TUTORIAL

- Orientar des d’un punt de vista personal, emocional i afectiu.
- Orientar el procés d’aprenentatge.
- Afavorir els processos de maduresa personal.
- Prevenir les dificultats d’aprenentatge.
- Representar al grup davant el centre i recolzar les relacions institucionals.

FINALITATS DE L’ACTIVITAT TUTORIAL

- Ajudar als alumnes en la construcció de la seva identitat personal.
- Millorar la capacitat d’aprendre i de pensar.
- Desenvolupar en els alumnes les capacitats socials per a una bona convivència.

RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES, CONCRETAMENT, LES ENTREVISTES

El/la tutor/a ha de:

- Informar als pares sobre els aspectes de la vida del centre docent i en especial del propi servei de tutoria.
- Recollir la informació que els pares poden proporcionar per a un millor coneixement de l’alumnat i conèixer l’ambient familiar de l’alumne a través del contacte amb els pares.
- Informar periòdicament els pares sobre la conducta de l’alumne/a i especialment sobre el seu procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva integració en el centre.
- Rebre i canalitzar suggeriments o reclamacions dels pares. Afavorir una actitud positiva dels pares cap el centre docent.

Una bona eina per assolir aquestes funcions són les entrevistes entre tutor/a i família. Cal tenir en compte els següents consells:

1. FER UNA BONA PREPARACIÓ DE L’ENTREVISTA2. NO PARLAR GAIRE NI VOLER CONTROLAR LA SITUACIÓ3. PROCURAR QUE ELS PARES ESTIGUIN RELAXATS4. NO APARENTAR PRESSES NI PREOCUPACIÓ5. INTENTAR POSAR-SE AL LLOC DE LA FAMÍLIA6. NO VOLER ARREGLAR-HO TOT A LA PRIMERA ENTREVISTA7. ESTAR ATENT I VOLER COMUNICAR8. NO VOLER AVANÇAR-NOS AL QUE ELS PARES ENS VOLEN DIR9. PROCURAR QUE ELS PARES QUEDIN MENYS PREOCUPATS QUE AL PRINCIPI10. NO VOLER DEMOSTRAR SABER MÉS COSES DEL FILL QUE ELS MATEIXOS PARES
11. FER ÚS DE LA PREGUNTA COM A BASE PER CONVIDAR A LA REFLEXIÓ 12. GUANYAR-SE LA CONFIANÇA DE LES FAMÍLIES
13. PARLAR DES DEL “JO” PER MOSTRAR IMPLICACIÓ
14. RECAPITULAR LA INFORMACIÓ PER ARRIBAR A UN ACORD FINAL

RELACIÓ AMB ELS SERVEIS EXTERNS

L’escola, com a agent social que és, rep influències constants de l’entorn, les quals són, a més a més, recíproques. Així doncs, es tracta d’un sistema obert on hi ha un intercanvi de matèria, energia i informació. Dins d’aquest, l’infant va rebent influències dels agents amb els quals interacciona: família, mestres, claustre, comunitat i societat. Una bona educació dependrà de la qualitat d’aquestes interaccions.